OBSOLESCÈNSIA PROGRAMADA

                  

                       OBSOLESCÈNSIA PROGRAMADA 

L'obsolescència programada o obsolescència planificada és la planificació de la fi de la vida útil d'un producte o servei de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d'un període calculat per endavant pel fabricant o empresa de serveis, durant la fase de disseny del producte o servei. L'obsolescència programada s'utilitza en productes molt variats i, per a la indústria, estimula positivament la demanda en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes.


Un dels productes afectats per l'obsolescencia programada son els ordenadors portàtils.

Fa uns 12 anys els fabricants de portàtils dissenyaven els equips amb una tapa o porta d'accés perquè es pogués fer manteniment al sistema de refredament del portàtil de forma fàcil i senzilla, sense necessitat d'acudir a un servei tècnic de reparació de portàtils.

 Amb el pas dels anys els processadors i xips gràfics es tornen més potents i en conseqüència escalfen mes, les tapes desapareixen del disseny de les carcasses i es torna molt complicat accedir fins el ventilador per realitzar un manteniment al portàtil.
Un altre canvi que es realitza en el disseny de l'interior del portàtil és la forma de soldar els xips a la placa mare.

Doncs la combinació del nou procediment de soldadura, l'increment de la temperatura dels xips per la seva potència i el fet de no ser fàcil, l'accés per netejar el sistema de refredament del portàtil ha esdevingut en una curta vida útil dels nous portàtils comparada amb els antics.


El sistema de refredament d'un portàtil està dissenyat per expulsar la calor produïda pels xips fora del portàtil i això no és possible perquè amb el temps les sortides d'aire es cobreixen d'una capa de fibres de teixit, pols i altres materials que suren en l'ambient i que són aspirats pel ventilador.

El problema es pot controlar fent un manteniment periòdic al portàtil i seguint unes regles de bones pràctiques com fer un manteniment complet al sistema de refredament a mínim un cop, cada any i mig a dos anys.

Un estudi revela que el 31% de portàtils es fa malbé completament en tres anys, el 20.4% tenen algun dany i el 10.6% tenen un accident

SISTEMES OPERATIUS

                      SISTEMES OPERATIUS

UNIX:

Data de llançament: Finals dels anys 60 (1969)

Equip de desenvolupament:  Un grup de treballadors dels laboratoris Bella de AT&T, entre els que figuren Dennis Ritchie, Ken Thompson y Douglas McIlroy.

Darrera versió: Versió 7


 










MS-DOS:

Data de llançament: 1981

Equip de desenvolupament:  Microsoft

Darrera versió: MS-DOS 8.0

 

WINDOWS:

Data de llançament: 20 de novembre de 1985

Equip de desenvolupament: Microsoft

Darrera versió: Windows 10

MAC OS:

Data de llançament: 1985

Equip de desenvolupament: Apple

Darrera versió: Mac OS X

LINUX:

Data de llançament: 1991

Equip de desenvolupament: Linus Torvalds y la Linux Foundation

Darrera versió: Kernel: 4.10.9

Models del Sistema Solar

  Qui era?,d'on era?, quan va viure? amb que va destacar? PROPOSTA DEL SEU MODES DEL SISTEMA SOLAR

Aristarc

Era un astrònom i matemàtic grec.

Va néixer a Samos, Grècia.

Va néixer el 310 a.C. i va morir el 230 a.C

 Ell fou la primera persona que proposà el model heliocèntric del Sistema Solar, que col·locava el Sol, i no la Terra, en el centre de l'univers conegut.

Model heliocèntric: És el model cosmològic segons en el qual el Sol és el centre del sistema solar i tots els planetes orbiten al seu voltant.

Ptolomeu

Va ser un astrònom, astròleg, químic, geògraf i matemàtic greco-egipci.

Ptolemaida, Tebaida.

Va néixer al segle I o II d. C. Va morir a la fi del segle II d. C.

La seva aportació fonamental va ser el seu model de l'Univers.

  

Model d'univers geocèntric:Creia que la Terra estava immòbil i ocupava el centre de l'Univers, i que el Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles giraven al seu voltant.

Hipàtia

Fou una filòsofa neoplatònica, científica i mestra natural d'Alexandria a la província romana d'Egipte.

Va néixer a Egipte l'any 370 i va ser assassinada el 415.

Va destacar en els camps de la matemàtica i l'astronomia.

Model heliocèntric: És el model cosmològic segons en el qual el Sol és el centre del sistema solar i tots els planetes orbiten al seu voltant.

L'HORA DEL CODI

L'hora del codi

L'hora del codi és un moviment global, que arriba a desenes de milions d'estudiants en més de 180 països. Qualsevol persona, en qualsevol lloc del món pot organitzar una Hora del Codi. Els tutorials, d'una hora de durada, estan disponibles en més de 30 idiomes. No es necessita experiència.

 Que t'ha semblat l'activitat que has fet i el que has après.

M'ha agradat molt perquè hem aprés minimament com programar un joc. Ha estat molt divertit crear un joc com jo volia després d'haver aprés com se configura cada cosa. He aprés les coses bàsiques de la programació. 

https://studio.code.org/c/304570751

Les 7 meravelles del món clàssic

 LES 7 MERAVELLES DEL MÓN CLÀSSIC

  

- La gran piràmide de Gizeh

Any de construcció: 2860 a.C.

Localització: Situada a Gieh, Egipte, és l'única de les set meravelles que encara es manté dreta.     

Història: Es creu que la piràmide va ser construïda com a tomba per al faraó Khufu  i va ser construïda en un període de 20 anys. Es creu que, en la seva construcció, la gran piràmide mesurava originalment 280 colzes egipcis d'alt, (146,5) però amb l'erosió, la seva altura actual és de 138.8 m. Moltes de les pedres de la coberta i dels blocs de la cambra interior de la Gran Piràmide s'encaixen amb una precisió extraordinària.

- Els jardins penjants de Babilònia 

Any de construcció: Entre el 605 a.C. i 562 a.C.

Localització: Situats a Babilònia, Mesopotàmia (a l'actual Iraq).

Historia: Se suposa que van ser construïts per Nabucodonosor pels volts de l'any 600 aC (a l'actual Iraq). De tota manera, hi ha dubtes que els jardins arribessin a existir mai físicament.Els jardins de Babilònia es troben extensament documentats per historiadors grecs com Estrabó i Diodor de Sicília, però d'altra banda hi ha pocs indicis que ens facin pensar en la seva existència.


- El temple d'Àrtemis a Efes

Any de construcció: Devers els anys 550 a.C. i 325 a.C.

Localització: Situat a Efes, a l'actual Turquia

Història: Era un temple dedicat a Àrtemis sota la dinastia aquemènida de l'Imperi persa. No queda res del temple, una de les set meravelles del món. Fou construït pel rei Cres per subscripció popular al mateix lloc on hi havia hagut un altre temple que havia estat destruït al segle VII aC.

- L'estatua de Zeus a Olímpia

                                        

Any de construcció: Esculpida devers el 430 a.C.

Localització: Situada a Olímpia, a Grecia.

Història: Tallada pel famós escultor clàssic Fídies. L'any 394, després d'estar-se uns 800 anys a Olímpia, va ser traslladada a Constantinoble (actualment Istanbul), capital de l'imperi Bizantí. Els historiadors creuen que, probablement, va ser destruïda en un incendi. L'estàtua asseguda de Zeus, déu suprem del Panteó grec, ocupava tota l'amplada de la nau del temple erigit per albergar-la. Segons fonts contemporànies, tenia una alçada d'uns 12 metres.

-La tomba de Mausol a Halicarnàs.

Any de construcció: Construït devers el 353 a.C. 

Localització: Situat a Halicarnàs, l'actual Bodrum, Turquia.

Història: Fou construït per Artemísia II de Cària pel seu marit i germanastre Mausol, mort el 353 aC. La construcció es va encarregar a grans artistes en arquitectura i escultura de les escoles jònica i àtica. La reina va voler que el monument superés qualsevol altre que s'havia vist mai. 

-El Colós de Rodes.

Any de construcció: Construït entre el 294 a.C. i el 282 a.C. 

Localització: Situat a l'illa de Rodes, Grècia.

Història:  Va ser una gegantina estàtua del déu Hèlios. La seva grandària era aproximadament la de la moderna Estàtua de la Llibertat, situada a Nova York, tot i que descansava sobre una plataforma menys elevada. Alexandre el Gran, mort a una edat primerenca, no va arribar a temps de designar successor. Llavors, van esclatar fortes disputes entre els seus generals, els diàdocs, tres dels quals es van acabar dividint la major part de l'imperi a l'àrea de la Mediterrània.

Durant la disputa, Rodes es va mantenir al costat de Ptolemeu I i, quan aquest general va passar a ser rei d'Egipte, van formar una aliança que va controlar gran part del comerç a la Mediterrània oriental.

Un altre dels generals d'Alexandre, Antígon, es va sentir molest amb el desenvolupament dels fets. L'any 305 aC, va ordenar al seu fill Demetri (llavors ja un famós general) envair Rodes amb un exèrcit de 40.000 soldats. No obstant això, la ciutat es trobava ben protegida i Demetri es va veure obligat a construir un bon nombre de torres de setge per accedir als murs. La primera d'aquestes torres va ser muntada sobre sis embarcacions, les quals van ser arrossegades durant una tempesta abans de poder ser utilitzades. Ho va intentar novament amb una torre encara més gran per terra, però els defensors de Rodes ho van aturar inundant la terra enfront dels murs per evitar l'avanç de les torres. L'any 304 aC, una flota d'embarcacions enviades per Ptolemeu va arribar a Rodes i va causar la desbandada de l'exèrcit de Demetri, que va abandonar gran part del seu equipament. Malgrat el seu fracàs a Rodes, Demetri es va guanyar el sobrenom de Poliorcetes, "l'assetjador de ciutats", pels seus èxits a tot arreu.

Per celebrar la seva victòria, els rodis van decidir construir una estàtua gegant del seu déu patró, Hèlios. La construcció va ser deixada sota la direcció de Cares, nadiu de l'illa, que havia treballat prèviament en la construcció de grans estàtues.

-El far d'Alexandria.

Any de construcció: Construït entre el 294 aC i el 283 aC. 

Localització: Situat a Alexandria, Egipte.

Història: Va estar en funcionament durant molt de temps, fins que dos terratrèmols l'enderrocaren al segle XIV. Era una torre que el rei egipci Ptolemeu Sòter va decidir construir per guiar els vaixells cap al port d'Alexandria i identificar la situació de la ciutat des de molt lluny; l'edifici es va acabar durant el regnat del seu fill, Ptolemeu II Filadelf. En va dirigir les obres l'arquitecte Sòstrat de Cnidos i es creu que mesurava 134 metres d'alçada; en aquella època fou una de les estructures més altes aixecades per la mà de l'home.

Alan Turing

      ALAN TURING

Alan Turing va ser un matemàtic, lògic, científic de la computació, criptògraf, filòsof i corredor d'ultra distància britànic.

És considerat un dels pares de la ciència de la computació i precursor de la informàtica moderna perque va proporcionar una influent formalització dels conceptes d'algorisme i computació: la màquina de Turing.

Què és la màquina de Turing? En què consisteix?

La màquina de Turing és un dispositiu que manipula símbols sobre una tira de cinta d'acord a una taula de reglas.La màquina de Turing pot ser adaptada per simular la lògica de qualsevol algoritme de computador i és particularment útil en l'explicació de les funcions de una CPU dins d'un computador.

Què és el test de Turing? Quan es pensa que un ordinador el podrà superar?

El test de Turing és una prova de l'habilitat d'una màquina d'exhibir un comportament intel·ligent similar, o indistingible, del d'un humà.

Alan Turing va proposar que un humà avalués converses en llenguatge natural entre un humà i una màquina dissenyada per a generar respostes similars a les d'un humà. L'avaluador sabria que un dels membres de la conversa és una màquina i tots els participants serien separats d'altres. La conversa estaria limitada a un mitjà únicament textual com un teclat d'ordinador i un monitor de manera que seria irrellevant la capacitat de la màquina de transformar text en parla. En el cas que l'avaluador no pugui distingir entre l'humà i la màquina encertadament, la màquina hauria passat la prova. Aquesta prova no avalua el coneixement de la màquina quant a la seva capacitat de respondre preguntes correctament, només es té en compte la capacitat d'aquesta de generar respostes similars a les que donaria un humà.

L'únic reconeixement que té Alan Turing són els premis Turing. Que reconeixen? I des de quin any es convoquen?

El Premi Turing és un premi de les Ciències de la Computació que és atorgat anualment per l'Associació per a la Maquinària Computacional (ACM) als que hagin contribuït de manera transcendental al camp de les ciències computacionals.

El premi rendeix tribut a Alan Turing i des del 2014 és patrocinat per Google, que recompensa amb un premi de 1 000 000 de dòlars americans al guanyador. Es convoca des de l'any 1966.